Ciutats amb realitats diverses que comparteixen el seu compromís per la convivència intercultural
A la costa, a un altiplà o en una illa...no hi ha territori que es lliuri dels rumors!

Barcelona

Barcelona, capital de Catalunya i seu de la Unió per la Mediterrània, és el segon municipi en població d’Espanya (1.620.943 habitants dia 1 de gener del 2012). La ciutat es distribueix en deu districtes que s’han anat integrant paulatinament al llarg dels segles, cada un format per diversos barris, que tenen una personalitat marcada i una tradició històrica, i que són administrats de manera descentralitzada i propera a la ciutadania.

El català és la llengua oficial de Catalunya, i també el castellà, que és la llengua oficial d’Espanya. Ambdues llengües coexisteixen a Barcelona, i la majoria de la població les entén, escriu, llegeix i parla amb normalitat. La ciutat, amb una població d’origen estranger de 282.178 (2012), el 17,4% de la població total, és una porta oberta a la convivència i al diàleg entre persones de trajectòries diverses, de múltiples llengües i cultures.

El seu cosmopolitisme és, sens dubte, una de les característiques més singulars de la ciutat. Barcelona és reconeguda com a ciutat global de gran projecció internacional, no només per la seva població diversa, sinó també per la seva importància cultural, financera, comercial i turística. La seva economia està molt diversificada, destacant el pes dels serveis a empreses i immobiliàries, la indústria, el comerç i el sector de transports. Amb una cinquena part de les exportacions espanyoles, Barcelona segueix sent una de les ciutats més riques de la Unió Europea, a pesar de l’impacte negatiu de l’actual crisi en l’economia catalana.

Barcelona afronta en l’actualitat nous reptes amb el canvi d’escenari global i local de la darrera dècada. Els seu objectius com a ciutat puntera pel que fa a l’economia se centren en mantenir-se com a centre de mobilització d’empreses públiques així com d’inversions i localitzacions estrangeres. I en el seu desenvolupament social, les polítiques cerquen, entre d’altres, construir un lideratge per Barcelona com a comunitat intercultural de ciutadans i ciutadanes, a través del reconeixement de la seva diversitat, el recolzament a l’equitat i la promoció de la interacció positiva entre persones per a un projecte comú de ciutat integradora, cohesionada i referent per a les demés ciutats del seu entorn.

Web de l'Ajuntament: www.bcn.cat

Web Xarxa BCN Antirumors: www.bcnantirumors.cat

Fuenlabrada

Fuenlabrada és un municipi situat al sud de Madrid, a l’extrem extern de l’àrea metropolitana de la capital. És el quart municipi amb major població de la Comunitat de Madrid i té una superfície de 39,21 km. Els darrers 50 anys Fuenlabrada ha evolucionat passant de ser un poble agricultor de 2.908 habitants l’any 2960, a convertir-se en una gran ciutat de 202.266 habitants a l’actualitat.

La seva principal activitat econòmica és la indústria i el sector serveis, amb nombrosos i importants polígons a la ciutat, entre ell el polígon industrial Cobo Calleja, que és conegut per ser el principal centre importador i distribuïdor d’Espanya de productes fabricats a la Xina, i un dels més grans de tota Europa, amb una superfície de 160 hectàrees, més de 300 magatzems, que abasteixen els 16.000 basars que operen a Espanya.

El gener del 2013, segons el padró, Fuenlabrada compta amb 202.266 ciutadans dels quals 29.762 són nacionals d’altres països (el que representa el 14,7% de la població total), d’aquests el 30% són comunitaris i la resta són nacionals de tercers països. Els països, per nacionalitat amb major representació en el municipi, són: Romania (6.041), un 20% de la població immigrant; el Marroc, 4.687 (15,7%); Nigèria, 2.516 (8,4%); la Xina, 1889 (6,3%); seguits de l’Equador i Colòmbia, que ambdós representen un 5,7% de la població total d’immigrants. Encara que en termes de diversitat, és a dir, per País de Procedència (tenint en compte les nacionalitzacions), l’ordre hauria de ser: Romania, el Marroc, l’Equador, Colòmbia, Nigèria, el Perú i, en setena posició, la Xina.

Fuenlabrada és una ciutat amb un component demogràfic més jove que la resta d’Espanya (6 anys més jove que la mitjana nacional i 5 anys més jove que la mitjana de la Comunitat de Madrid). Més d’una cinquena part de la seva població no supera els 20 anys i només un 7,5% té més de 65 anys. Els immigrants són més joves que els espanyols, la seva mitjana d’edat a Fuenlabrada és de 31 anys, en contraposició a 37 anys de mitjana dels autòctons.

Web de l'Ajuntament: www.ayto-fuenlabrada.es

Getxo

Getxo és un municipi coster ubicat a l’àrea metropolitana de Bilbao (Euskadi-País Basc), la població del qual ascendeix a 80.598 habitants (l’1 de gener del 2013). Té un caràcter eminentment residencial. L’economia local està basada en els serveis i s’hi ha desenvolupat un important teixit comercial i hoteler, amb un destacable enfocament en el potencial turístic.

Hi ha dues llengües oficials, el castellà i l’esukera, la llengua pròpia d’Euskadi. Un 30% de la població del municipi és bilingüe, un 27% entén l’euskera, i un 43% no entén ni parla en euskera. Getxo està immers en un il•lusionant procés de recuperació i impuls de l’euskera, i vol fer partícip d’això tota la població d’origen estranger que decideixi establir-se al municipi. L’euskera s’està recuperant principalment des de la base, el sistema educatiu, però existeixen múltiples recursos per a les persones adultes.

Fins l’any 2003 era destacable la presència de comunitats europees arrelades (Alemanya, Itàlia, França, Gran Bretanya). L’arribada de persones estrangeres de països extracomunitaris comença l’any 2003 i no es pot entendre de manera aïllada als moviments migratoris de la resta de l’estat. El creixement és gradual i sostingut des d’aleshores fins ara. Prop d’un 7% de la població té nacionalitat estrangera i aproximadament un 10% ha nascut a l’estranger. Les persones immigrants estrangeres que resideixen a Getxo provenen majoritàriament de països extracomunitaris, fonamentalment de països de l’Amèrica Llatina, encara que també hi ha grups significatius de filipins, romanesos o marroquins. La presència majoritària de dones (60%) i la joventut del col•lectiu són també característiques destacables. La distribució de població migrada en districtes i seccions del territori està equilibrada i es correspon amb els percentatges generals.

L’any 2003 es va crear la Unitat de Immigració i Interculturalitat amb vocació d’intervenció transversal i assessorament municipal en matèria d’immigració i gestió de la diversitat. Aquesta tasca es desenvolupa des de l’acció pròpia i específica, així com des de la feina compartida amb altres serveis/àrees municipals.

L’Ajuntament de Getxo participa des del 2004 en la Xarxa d’Acollida Municipal a persones estrangeres promoguda per la Direcció d’Immigració del Govern Basc a la CAE, i des del 2011 participa en l’Intercultural Cities en el marc de la xarxa estatal.

En el Pla de Legislatura 2012-2015 es va incorporar una missió, visió i valors en consonància amb el Getxo intercultural del s.XXI amb l’objectiu de “consolidar una estratègia de ciutat intercultural, basada en el reconeixement de la diversitat, la promoció de la interacció i contacte entre les persones autòctones i estrangeres, la participació política i social, i la prevenció de la discriminació en tots els àmbits de la ciutat”.

La ciutat ha realitzat formalment una declaració pública –aprovada en el ple de l’Ajuntament pel vot unànime de tots els partits polítics representats a través dels seus regidors i regidores- on es reconeix a ella mateixa com a Ciutat Intercultural i on s’hi aborden els principals eixos de política institucional de gestió de la diversitat en aquest sentit.

Web de l’Ajuntament: www.getxo.net

Web de la Unitat d’Immigració i Interculturalitat: www.getxo.net/es/inmigracion

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya cocapital de la comarca del Vallès Occidental i que compta –segons dades actualitzades el mes de gener del 2013- amb un total de 207.773 habitants censats. Situada prop de la ciutat de Barcelona (a una distància de 26 quilòmetres), constitueix la cinquena ciutat més gran de Catalunya. En el seu passat més recent i parlant dels segles XIX i XX, la ciutat va ser pionera en el procés de revolució industrial de Catalunya dins el sector tèxtil, convertint-se en la ciutat llanera més important de l’estat espanyol i rebent el sobrenom de “La Manchester Catalana”.

En els anys de desenvolupament econòmic la ciutat va tenir el seu desenvolupament urbanístic més important, rebent un gran nombre de nous ciutadans i ciutadanes procedents de la resta de l’estat espanyol, principalment murcians i andalusos. Els primers anys de la democràcia es van dedicar a teixir urbanísticament tots els barris que havien nascut arrel del creixement demogràfic, naixent així una de les grans ciutats del país. A finals del segle XX i amb la terciarització de l’economia, el sector serveis adquireix més importància, guanyant més protagonisme el comerç, els negocis i les institucions financeres que absorbeixen un nombre més gran de treballadors. É en aquest moment que s’inicia una gran transformació de la ciutat a nivell urbanístic, sorgint l’Eix Macià com a centre de serveis que agrupa l’oferta comercial i de negocis de la ciutat. De la mateixa manera, la ciutat també es transforma amb la implantació de diferents serveis i equipaments: centres cívics, escoles bressol, biblioteques, parcs i jardins... iniciant-se un salt qualitatiu, gràcies als equipaments i a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Durant aquest segle XXI, la ciutat assumeix el repte que suposen les noves tecnologies de la informació u la comunicació, entrant a formar part de la xarxa “ciutats del coneixement”. Per a tal fi, compta amb un important teixit econòmic i social, amb l’avanç experimentat per part de les indústries de la informació, amb una dinàmica associativa i ciutadana disposada a col•laborar en aquest desenvolupament, i amb una comunitat estudiantil important (degut a la presència de la Universitat Autònoma de Barcelona i a les Escoles Superiors de Disseny). Per tal que la ciutat es converteixi en un referent dins la nova societat de la informació i del coneixement, és necessari seguir treballant en els projectes de futur en col•laboració entre els àmbits públics i privats. Actualment, la ciutat de Sabadell compta amb un teixit associatiu molt important, amb més de 800 entitats de diferents àmbits (culturals, medi ambientals, juvenils, etc). D’aquestes entitats, un total de 56 s’han creat en aquests darrers anys arrel de la immigració. També la diversitat de religions i creences és present en la ciutat amb més de 8 comunitats religioses diferents, repartides en més de 70 centres de culte en tota la ciutat (mapa de la diversitat de creences i conviccions de Sabadell http://mapes.audir.org/sabadell/mapa.htm).

A partir de l’any 2000 i fins a l’actualitat, la ciutat ha experimentat un canvi significatiu en la seva composició demogràfica arran del fenomen immigratori estranger que afecta tot el país. Com a conseqüència, la ciutat acull ciutadans procedents de diferents països extracomunitaris de l’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. En conseqüència i durant aquest període, la ciutat ha passat de tenir un 1% de població estrangera a l’11,65% de l’actualitat –arribant al seu punt àlgid l’any 2010 amb el percentatge del 13,2% de població estrangera (font: Padró d’Habitants-Institut Nacional –d’Estadística). En relació al perfil de la població estrangera censada –segons dades actualitzades el mes de gener del 2013- el 43,6% són ciutadans procedents de l’Amèrica Llatina (majoritàriament bolivians i equatorians), el 30,9% procedents de l’Àfrica (la majoria marroquins) i de l’Àsia el 7,11% (ciutadans procedents de la Xina i Pakistan).

Des de l’any 2006 l’ajuntament, per tal de fer front a aquesta nova composició sociodemogràfica i als nous reptes de gestió que se li han plantejat, ha creat la Regidoria Intercultural, que el 2007 es va convertir en l’Oficina de la Nova Ciutadania, desplegant serveis d’acollida, informació i orientació a la nova ciutadania, antecedint-se així a la posterior Llei d’Acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, que es va aprovar l’any 2010 al Parlament Català.

En l’actual govern del 2012-2016, les polítiques d’immigració i convivència es gestionen de de la Regidoria de Drets Civils i Ciutadania, que estableix com a objectius dins del seu Pla Director 2011-2015 pel que fa a la població estrangera: 1) continuar desenvolupant, amb la col•laboració del teixit associatiu local, els instruments necessaris per acollir les persones nouvingudes; 2) promoure l’associacionisme actiu afavorint una xarxa d’interlocutors potents que treballin a favor de la inclusió, la diversitat i els drets civils, reforçant així la societat civil; 3) sensibilitzar la ciutadania facilitant instruments per fer front als prejudicis i estereotips, sent proactius en el combat contra les percepcions i desenvolupant l’esperit crític; 4) promoure la creació de vincles amb projectes que desenvolupin estratègies interculturals, interassociatives i intergeneracionals que facilitin espais de relació, intercanvi d’experiències i coneixement mutu, posant en valor la diversitat.

Gràcies, i com a resultat de les polítiques interculturals, Sabadell forma part des del 2012 de la Xarxa Espanyola de Ciutats Interculturals.

Web de l’Ajuntament: http://www.sabadell.cat/es/

Illa de Tenerife

Tenerife és l’illa més extensa (2.034,36 km2) i més poblada (898.680 habitants a 1 de gener del 2012) de l’arxipèlag canari. Es divideix administrativament en 31 municipis i la capital és la ciutat de Santa Cruz de Tenerife (149.572 habitants), que assenyala una marcada tendència a la concentració demogràfica en àrees urbanes. Tenerife ha experimentat canvis significatius en la seva població durant el que portem de segle, en un context de creixement demogràfic continu que només s’ha alentit els darrers anys, com a conseqüència, sobretot, de la reducció de la contribució que ha dut a terme la immigració a l’increment sostingut dels seus habitants.

L’atractiu immigratori de Tenerife és evident i es reforça en la seva dimensió exterior particularment durant els anys del darrer canvi de segle. D’això en deriven increments de la població nascuda a la resta del país i a l’estranger, davant el lleu retrocés de l’afluència procedent d’altres illes de l’arxipèlag. Sens dubte, el fet més significatiu es relaciona amb la configuració d’una societat més diversa, perquè ha incrementat el pes dels habitants arribats d’altres països, que s’han multiplicat per 2,6 des del 2001 fins a arribar al 20,1% de població insular el 2011. Europeus i americans sumen ara el 89,3% de les persones d’origen estranger empadronades.

L’illa ofereix una important especialització productiva relacionada amb el desenvolupament del sector turístic, que es reflecteix en el nombre de visitants allotjats cada any, quasi 5 milions el 2012. Els serveis en sentit ampli suposen el principal suport econòmic, concentrant-se l’activitat i els principals mercats de treball en tres àmbits geogràfics: la conurbació capitolina, la Vall de La Orotava al nord i l’arc meridional coster. Allà també s’hi concentra el major volum de població originària d’altres territoris, sent rellevant el caràcter intercultural dels seus barris.

Web del Cabildo: http://www.tenerife.es

Web de l’Observatori de la Immigració a Tenerife: http://www.obiten.net